De les tres transformacions del Moviment
Per a Zaratustra hi ha tres transformacions de l'Esperit: el Camell, el Lleó i el Nen. Per al Moviment també. 
De la primera és clara la seva característica principal: hi una càrrega. La càrrega del deure, la càrrega de la verticalitat, la càrrega del que tot ho penetra i no permet alliberar l'esperit per la repressió infinita de l'inconscient. Aquí, davant nostre, tenim a qui porta la càrrega: el Camell. Un Camell Vermell, incapaç d'entendre un món que l'està destruïnt. Un Camell coix de la pota esquerra del davant que s'empeny per darrere per continuar avançant. Va tan carregat que no veu ni per on camina, duu una pila de lingots de plom i cadascun és un concepte, una idea- força, un principi que mai pot contradir perquè seria un pecat inconfesable. El Camell és tot el que hi ha, pugna per poder estirar les potes, per posar l'esquena recta, però no pot. Ha de poder abandonar la càrrega, destruir-la, acabar amb aquest pes inaguantable que l'aboca a la genuflexió definitiva. Què proposa el Camell? No res. És un Camell decadent. Quina necessitat hi ha de seguir essent un Camell?
S'atura, es transforma, canvia, fa una metamorfosi i ara és un Lleó. Havia arribat al desert i no pogué continuar més.
El Lleó diu "jo vull", és lliure de la càrrega perquè l'ha poguda eliminar. Però encara ha de discutir amb un gran Drac Vermell que porta escrit PC a cada escata que apareix al mig del Desert. Hi ha mil lleons que en fan un de sol molt i molt gran que corre lliure pel desert i fa tot allò que vol cridant "jo vull". Elimina al Drac Vermell d'una mossegada, ja no hi ha Drac ni tampoc escates. El Lleó està desorientat, confús: Jo vull què?- es pregunta un dia-. Vol quelcom i per tant ja no pot ser la llibertat infinita sense la concreció necessària.
És hora de ser un Nen, un Nen que juga i ho fa creant valors, idees, en un devenir lligat a la naturalesa. L'Esperit ha fet la transformació definitiva. És el Nen que és la potència, la capacitat de crear un devenir constant i fluïd. És nòmada i n'és molts però també n'és un, és Moviment I+T. Som Camells, Lleons i Nens. Trinitat i Unitat.
Així va parlar Zaratustra (o (N)ietzsche).
de Wu Ming
posted by PeRe at 11:50 p. m.
3 Comments:
Així parlà un imestista!!!
Un post excel.lent. Veig que que els obliguessin a llegir el Món de Sofia a COU va valdre la pena.
Anem una mica escassos de filòsofs a Suïssa. Aquí la cosa tendeix més al material que a l'immaterial.
Però no subestimessim pas un Amiel (el seu "vivim mentre ens renovem" o el "digue'm qui et creus ser i et diré qui no ets" té un aire com de precursor del Moviment); un Lavater (fundador de la fisionomia i també part doncs de la prehistòria del freakisme); un Charles Sécretan (seguidor de Descartes i Pascal, preocupat per la llibertat i la conciència) o, clar, un Rosseau, el gran ginebrí, de qui dóno per descomptat en aquest bloc (i més entre estudiants de Ciències Polítiques; i més entre estudiants d'Universitats Privades) que l'hem llegit a fons.
Bé, doncs, no, no es tracta de parlar de cap d'aquests suïssos il.lustres sinó del gran Paracels, el més famós de tots els alquimistes (amb perdó de Dumbledore), que va viure en el segle XVI. Mantenia que els elements dels cossos compostos eren sal, sofre i mercuri, que representaven respectivament a la terra, l'aire i l'aigua; al foc el considerava com a imponderable o no material. No obstant, creia en l'existència d'un element per descobrir, comú a tots, del qual els quatre elements dels antics eren simplement formes derivades. A aquest element principal de la creació Paracels el va anomenar alcaest, i mantenia que si fóra trobat podria ser la pedra filosofal, la medicina universal i el dissolvent irresistible.
"Una petita dosi de verí pot ser una cosa benficiosa. Tot allò que no ens mata ens fa més forts" deia el bo de Nietschze (per cert, professor de la Universitat de Basilea i gran amant de les muntanyes suïsses).Uns quants segles abans, Paracels ja havia afirmat "Res és verí i tot és verí. La diferència està
en la dosi". Zaratrusta i la pedra filosofal. Ho sabia, la Rowling?
Magnífic. Desconeixem en Paracels però això de la Rowling reconec que m'ha descol·locat del tot :). Pot ser que l'element comú sigui el Poloni 210?¿ Es troba a l'aire, la terra i l'?¿aigua?¿ En fi, la desintegració soviètica ha generat un seguit d'oposats que no es poden tornar a sintetitzar gaire fàcilment.
L'etapa de Nietzsche com a professor de filologia la desconec totalment...em costa d'imaginar la seva relació amb Wagner i Schopenhauer tot i haver estat a Basel amb els papes fa uns cinc anys.I què m'en dius de la "dictadura calvinista de Ginebra" en queden rastres actuals més enllà de la xocolata?¿es manté la dictadura?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home