Rizoma: una (des) organització

Els dubtes del subjecte anònim que intervingué al darrer post ens fa recular sobre els nostres moviments i deturar-nos en un concepte complex i clau a la vegada: el de rizoma.

L'origen d'aquest concepte, de manera força sintomàtica, el trobem al món de la biologia que l'empra per a descriure una forma de creixement de les tiges subterrànies. Aquest tipus de tiges presenten dues característiques determinants: horitzontalitat i creixement il·limitat. La primera fa referència al seu creixement sempre en un mateix pla, uns centímetres per sota del sòl. La segona és consubstancial a la horitzontalitat: el creixement és infinit i tendeix a ocupar tot l'espai disponible en aquell pla.

Així, a on ens duu aquesta introducció biològica? Molt enllà.

La tradició imperant de la filosofia política expressa en el concepte de poble la unitat de la població, el poble és tot, el poble és un ergo el poble pot ser sobirà. La identitat dels integrants del poble és una, i no una altra, i aquesta recull, ordena i decideix qui és i qui no és membre del poble. Opera per tant una funció d'alteritat, el poble es genera mitjançant la diferenciació d'altri. No obstant podem anar més enllà i mirar de trascendir el concepte de poble tant propi de la Modernitat i endinsar-nos de ple en el subjecte col·lectiu de la postModernitat: la multitud.

La multitud entesa, no com la massa sense identitat ni unitat, sinó com una contraposició a la idea de poble. La multitud entesa com la diversitat d'identitat i subjectes que és capaç de recollir la seva diferència i unitat a la vegada; en aquesta ocasió, però, la diferència no exclou sinó que inclou partint del que és comú per preservar el que no és comú. (Negri. Multitud)

Es lògic preguntar-se què hi té a veure un trist rizoma expandint-se sota la pinassa amb tota una multitud. El punt de connexió radica en que tot cos polític, com ens diu la teoria política tradicional, ha de tenir un cap i uns òrgans (seguint l'organicisme tradicional). És en aquest punt on la multitud disloca el pensament Modern i desafia altivament: el rizoma és la forma d'organització de la multitud, la que li permet no ser massa, ser un i a la vegada multiple, ser una xarxa en expansió que genera i es regenera de manera infinita, il·limitada, desterritorialitzada. Així, la xarxa rizomàtica esdevé la forma d'organització de la multitud per a poder excercir la seva sobirania des de la seva naturalesa biopolítica.

La multitud, en la seva estructura rizomàtica, ja no és el cos polític que era el poble, és carn viva que es governa a sí mateixa sense necessitat de tenir cap ni jerarquia. Cada diferenciació i concretització és una realitat molecular d'aquesta carn que esdevé il·limitada i a la vegada invencible. El rizoma es rebel·la com una estructura indestructible per a l'Imperi que quan aquest intenta eliminar es regenera en les seves infinites rammificacions.

Som carn.