Nomadologia de la multitud

Heus aquí els nostres fidels bloggers que s'avançen els esdeveniments i ens conviden a buscar un més enllà: beyond rizoma.
Anem al que ens ocupa. Si al passat post exposàvem la forma (des) organitzativa de la multitud anem ara a abordar ja de manera directa quina és la seva potencialitat i praxis contradisciplinària. Efectivament, la la forma rizomàtica que adopta la multitud comporta un canvi radical en la praxis que ha de ser aclarit per a poder ser útil.
En aquest sentit, si ens remuntem a l'era de la modernitat, la territorialització dels individus era gairebé completa en una situació d'Estat Panopticon que era capaç de controlar la producció i reproducció dels subjectes i les seves vides (biopoder) amb una exactitud perfecta: la fàbrica, l'escola, l'insitut, la família, la presó. Totes aquestes institucions eren les encarregades de disciplinar i crear a la vegada la societat civil que quedava sotmesa a les formes de generació dictades des del poder. El pas posterior a la societat de control només significà un pas més cap al Panopticon absolut capaç de no deixar escapar cap aspecte de les nostres vides de la forma productiva imperant, sense deixar espai per a la producció autònoma.
En aquest context intervé la multitud ordenada (i desordenada) en forma rizomàtica capaç d'articular formes de poder autònomes i de generar, a la vegada, una societat civil indisciplinada, autònoma, no conforme, heterogènia. Aquesta és, evidentment, nomadologica per definició ja que la seva potència recau en la capacitat de mantenir-se desterritorialitzada i descentralitzada sincrònicament amb la producció i el desig constant. L'acció de la multitud es manté, igual que un equilibrista passant per la corda fluixa, en el mateix conflicte, per potencialitzar-ne l'energia i preparar la ofensiva. Cada subjecte opera com un ésser-màquina capaç de ser autònom i alimentant-se de la sinergia col·lectiva retorna i modifica els impulsos de signe contrari provinents de l'Imperi.
Ser nòmada, no exclou el fet de mantenir una identitat constituiva del subjecte. El fet de ser un rizoma desterritorialitzat fractal i dispers no exclou la singularització identitària; ans al contrari, en potencia la seva existència i permet l'encaix entre les diverses identitats singulars i col·lectives que constitueixen els subjectes.

"Que no es pugui ser fora del poder no vol dir que s'estigui atrapat del tot"
Michel Foucault