Èxode: (para)doxa revolucionària

Ens aproximem amb cautela a l'obra de l'economista liberal Albert O.Hirschman: Exit, Voice and Loyalty: Responses to Decline in Firms, Organizations, and States que fou publicada per primer cop el 1970.

Lluny de fer un resum de l'obra de l'autor ens centrarem aquí en una part de la seva teoria. Concretament en la opció exit, per demostrar l'ambivalència que conté i la potència immanent de la seva praxis (doxa). Hirschman ens planteja que en les relacions de tot grup humà existeixen dues opcions quan sorgeix una contradicció en els interessos: voice, és a dir intentar canviar la relació; i exit, és dir fugir de la relació. Ras i curt, per no fer-nos pesats, la teoria de Hirschamn se'ns presenta com un pont entre l'economia i la política: l'opció exit és de forma sincrònica dues coses, la mà invisible d'Adam Smith (la que regula la oferta i la demanda del mercat i et permet canviar de contracte quan el que tens no t'agrada) i la fugida, la migració en la política (de la mateixa manera que loyalty és la figura del bon comerç i el patriotisme).

És clar que l'opció de l'esquerra tradicional, ha estat sempre clara: voice és la lluita per canviar les condicions; exit és l'evasió, la fuga, la desobediència al dictat revolucionari. Així exit era doblegar-se als temporals, deixar-se endur pels ràpids malignes del capital sense provar de nedar contracorrent. L'opció sortida era el pas anterior al vilipendi i vergonya aliena per no haver volgut morir dret abans de viure de genolls.

Però, per ventura no seria mantenir aquesta conclusió avui dia una decisió precipitada? No és una consideració superficial de la mentalitat revolucionària? No és avui l'emigració de la multitud exclosa dels fluxos del capital, un fenòmen subversiu de l'ordre establert?

Plantegem, com fa Virno (Del èxode. Paolo Virno), que avui ja no podem considerar que la fugida: de la societat que ens oprimeix, del treball assalariat disciplinari, de l'institut de secundaria ( fer campana), del saber dictat des de la càtedra, de la terra erma on res hi creix, dels murs de la presó dels Estats capitalistes corruptes...Pugui ser una opció negativa per definició. Afirmem que aquesta opció és en la postmodernitat una construcció positiva de nous escenaris favorables des de les noves subjectivitats revolucionaries.

L'èxode és avui una forma de creació. Una forma d'endur-nos la contradicció del sistema per a crear una nova forma de vida, unes noves relacions social i de producció, una existència que es construeix a partir de la simbiosi entre allò que deixem enrere, l'experiència, i allò que ens anem trobant pel camí.

La vida mateixa de l'emigrant es revela així com una nova forma de subjectivitat que lluita contra l'antagonisme del que fuig per a generar, crear, i fer realitat el seu desig inesgotable.

PD: pot ser útil reflexionar sobre què en pensen els moviments reaccionaris de la força revolucionaria dels fluxos humans en un món global: http://es.geocities.com/msrcatalunya/IMATGES/enganxines/immigracio.JPG

-postejat per Wu Ming-