dimarts, de desembre 26, 2006

Alteritat: de la desinformació-desconeixement a la (des)informació-(des)coneixement.

L’alteritat, el mite de l’altre, ha estat una de les construccions ideològiques més importants dins de la cultura occidental (entenent per cultura occidental un terme simplificador d’una realitat plural i diversa). El mite de l’altre ha estat aplicat a aquell que no era com nosaltres, als indígenes d’Amèrica, als africans, al món islàmic. L’alteritat ha estat un mirall on hem vist al diferent a partir del nostre reflex. Hem projectat els nostres errors o els nostres vicis o passions ocultes sobre els altres, construint una imatge basada en mites i llegendes. El desconeixement ha estat la clau en la construcció d’aquesta imatge. Del mite del bon salvatge a l’orientalisme de finals del XIX, el desconeixement ha fomentat la imatge de l’altre. Imatge que es mantenia tot i el progressiu desenvolupament de disciplines com l’antropologia i l’arqueologia. De fet, aquestes mateixes disciplines van ajudar a fomentar aquesta imatge, sobretot en les seves fases inicials, quan encara no eren ciències; o més tard, quan estaven al servei del colonialisme europeu.
En un principi, aquesta imatge, tot i la carga pejorativa, no era pas tan negativa. El salvatge, el bàrbar, era el mirall a través del qual podíem criticar la nostra societat. Un exemple d’això el podem trobar a les Cartes Perses de Montesquieu. Poc a poc, però, aquesta imatge es va anant transformant. De mirall a través del qual criticar les pròpies costums va passa a ser el mirall a través del qual reafirmar-les. L’altre va passar a ser sinònim de decadència, d’inferioritat, de subdesenvolupament, de no civilització. Es va recuperar la idea dels bàrbars formulada pels romans que es va començar a aplicar a tot aquell que no pertanyia a l’àmbit de la cultura europea. Un exemple d’això, el podíem trobar en l’orientalisme, que va fomentar una sèrie d’estereotips (entre ells el mite de l’harem) que van passar a representar el món islàmic. L’alteritat va passar a ser la justificació del colonialisme, europeu-occidental. Va ser la base ideològica que impregnava la tasca “civilitzadora”. Però a mesura que les ocupacions es consolidaven i es prolongaven en el temps; i que el contacte amb l’altre es feia més constant, el desconeixement s’anava diluint. La base per mantenir aquest mite ja no era el desconeixement, era la desinformació. Les elits colonials filtraven tota informació sobre els ocupats. La desinformació de la població va aconseguir mantenir el desconeixement i mantenir així la imatge de l’altre.
Des de llavors fins ara el temps ha passat i ha plogut molt. Després de la descolonització, i en l’era del capitalisme cognitiu i la societat de la informació en la que ens trobem, es podia pensar que el mite de l’altre ha desaparegut, que està destinat a ésser enterrat. Tot el contrari, aquest mite encara existeix, i és més, és de gran utilitat per certs fins encara. Les bases que aguanten aquesta alteritat, però, són diferents, suposen una novetat. Ja no es basa en la desinformació que fomenta el desconeixement com el vell colonialisme, sinó en la (des)informació per fomentar el (des)coneixement. Les mateixes eines de la societat de la informació són utilitzades per (des)informar. Es seleccionen determinades imatges, aspectes concrets que només mostren una part d’una realitat complexa i diversa. A través d’aqueta parcialitat, es crea un discurs ideològic sobre l’altre, que fomenta el (des)coneixement. Estem doncs davant d’una alteritat d’una nova naturalesa. Si l’alteritat antiga se’ns mostrava com a veritat perquè no en coneixíem res més, servia per omplir una llacuna; l’alteritat actual se’ns mostra com a veritat en sí mateixa, com a coneixement complert i objectiu.
Aquesta nova alteritat serveix per justificar el neocolonialisme actual amagat dins la fal·làcia de la Guerra Global al Terror i el xoc de civilitzacions. Després de la caiguda del mur i de la desaparició del món bipolar es necessitava construir un nou eix del mal, un nou enemic, sobretot per justificar la intervenció en pro dels interessos econòmics i energètics occidentals. Es necessitava tornar a simplificar la realitat en el malum i el bonum. La nova alteritat passa a complir aquesta funció. Se’ns presenta un conflicte actual entre occident i orient, entre occident i el món islàmic. Una visió simplista que el propi món islàmic ajuda a mantenir, sobretot els sectors islamistes i fonamentalistes, que utilitzen les mateixes armes –(des)informació i (des)coneixement- per crear una imatge de d’occidental que serveixi d’eix en el seu discurs.
Així la nova alteritat ens presenta un conflicte total entre “civilitzacions”, un conflicte entre occident i l’islam, que s’autorepresenten respectivament com a bonum i malum respecte l’altre. Aquest conflicte és irreal. En primer lloc per que no existeix un occident, sinó diversos; com tampoc existeix un islam, sinó diversos. Però sobretot, és irreal ja que al darrera hi ha interessos econòmics. Veritable essència del conflicte.
Volia acaba el post amb exemples d’aquesta nova alteritat. I que millor que unes imatges? El primer link es per veure el videoclip de dirty kuffar, hip hop islàmic per cridar a la jihad i la lluita amb els infidels. El segon link, és un discurs a georgetown de l’Ansar, (ecs)president –ecs de fàstic-, transformat en bufó de l’imperi i portaveu de la Guerra Global. Aquest cop no interessa tant el seu “peculiar accent” que segur que farà riure sinó el que diu sobre “the problem in spain with al qaeda”.
http://www.youtube.com/watch?v=Nf7Ht7SIXyI

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Se m'ha oblidat signar el post...
Nexus 6

3:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Magnífic Post! Afegir només que la (pseudo)estratègia internacional de ZP d'"alianza de civilizaciones", a part d'un tant cutre i políticament correcte a lo Fòrum, no trenca amb la idea de Hungtington i dels EEUU sinó que al presentar-la com a contrària li dóna legitimitat. Es presenta com a contraposició al mite de la Guerra de Cilitzacions, però no nega aquesta ja que parteix de la mateixa lògica simplista que considera que hi ha dos civilitzacions, dos móns enfrontats que han de dialogar... i és curiosament l'Occidental (el bonum) la que allarga la mà, en un gest de certa condescendència, cap al cruel Orient.

7:41 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Assimilant la idea de cost d'oportunitat variable i fent-la servir com a excusa, no comentaré el contingut del text perquè, en aquest instant, es tan gran el valor de l'alternativa que ridiculitza (amb el perdó de l'autor-itat) la lectura de l'article i la seva profunda comprensió.

No obstant, em segueix perseguint el dubte sobre teknofrikisme . Sobretot d'encà que llegeixo comentaris sobre Rawls, Schumpeter o Maquiavel. Això no té res de tekno, collons. Aclareu-me la meva petita crisi contingut-continent.

12:58 a. m.  
Blogger PeRe said...

A veure. Veig que has descobert un cert misteri en l'argumentació que et donàvem. És cert, hi ha una motivació última que ens resistíem a donar.
La tècnica, des del nostre punt de vista i el de molts autors, és una qüestió que va lligada a la Modernitat. Des del descobriment d'Amèrica es fan uns progressos tècnics que són del tot claus per entendre la societat que vivim avui en dia i el progrés que suposaren diverses Revolucions (les atlàntiques, les religioses, lingüístiques, industrials)va ser possible gràcies a la tècnica. A tall d'exemple te'n dic un parell. La invenció de la impremta de Gutenberg i la seva proliferació lligada als capitalistes-editors permet en gran part generar la idea de la nació moderna (per exemple amb la creació del diari, la distribució de propaganda protestant, la generació en massa de literatura en llengües vernacles...).
Un altre invent clau serà l'aplicació de la tècnica de "l'alambic" per crear alcohols durs (wishkey) a Anglaterra que necessitaran generar comerç entre l'Europa del vi (sud) i la de la cervesa (nord,els alcohols durs es deixaven reposar als barrils de Jerez; aquests alcohols permetran a la classe treballadora occidental aguantar jornades d'explotació laboral drakonianes que seran, i són, la base de la societat capitalista que avui coneixem.
En fi, el nostre apreci i amor envers la Modernitat ens obliga a retre culte a la figura de la tècnica com un element indispensable pel progrés humà. La història avança amb el progrés tecnològic que diria Marx.

PD: pel que fa el sufix "frikisme" es simplement una manera de superlativar el nostre interès per la tècnica.

3:01 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home