Esdevenir Monstres (II) Cyborgs

L'observador més audaç ja deu haver notat que la imatge postejada ahir no es corresponia amb la Revolució esmentada. Frankenstein és un pas més, no és la monstruositat que narrem al post anterior. Si la Modernitat va ser inaugurada per la monstruositat desafiant la trascendència, la Postmodernitat ens catapulta cap a una nova era del ser. De la Modernitat a la Postmodernitat, del treball material a l'immaterial, del fordisme al toyotisme i després al postfordisme, de l'obrer-massa al kognitariat, del Monstre al Cyborg.
La mutació del ser ha esdevingut inevitable i ja no es permeten vacil·lacions reaccionàries davant l'evidència de la qüestió: la naturalesa humana (si mai havia existit) deixa la puresa biològica per endinsar-se en allò que ja no es pot evitar.
Avui no podem parlar de l'ésser humà com ho feiem abans. Som ja un subjecte format d'apèndixs cibernètics indistingibles del cos humà biològic, la dialèctica inparable ens llença a l'exterior i ens retorna a l'interior a una velocitat mai prevista ni pel mateix Hegel. Una divinitat immanent a l'ésser pugna per autoconèixer la seva naturalesa a través del concepte però ja no ho fa mitjançant la raó humana sinó que pot comptar amb una multitud d'apèndixs homologats i gairebé autònoms que n'acceleren el flux informatiu.

El coneixement de l'absolut mai havia estat tant a prop de l'ésser humà com ho està ara, i no obstant assistim a una ocultació infinita de la naturalesa que no som capaços de sublimar i retornar al nostre interior.
La humanitat avança, benvinguts a l'era dels Cyborgs i de la immanència total.